Renovar-se… o fugir

Aquí os dejo una pieza de microteatro que presenté a un concurso y que no fue seleccionada. Está en catalán, así que los que no entendáis el idioma podéis intentar leerla o simplemente pasar de largo. No aconsejo que la traduzcáis porque en ella aparecen muchos giros del lenguaje y dichos populares o refranes que perderían todo el sentido, aunque bueno, solo es una sugerencia. Me atrevo a invitar a posibles lectores que por lo que sea pudieran tener algún interés en representarla que no duden en ponerse en contacto conmigo.

L’obra transcorre en una oficina. A escena hi ha dues taules: una de fusta amb tot d’estris que no tenen res a veure amb noves tecnologies i una moderna, metàl·lica, amb un ordinador i un telèfon. Al principi, Irina, l’ajudant, està sola, teclejant.

RENOVAR-SE… O FUGIR

Oficina de Modernització de la Conselleria d’Adequació Cultural

Irina, una ajudant vestida tota moderna, treballa frenèticament a l’ordinador. Duu auriculars i taral·leja alguna cançó actual. Entra el CLAUDI, el seu cap, amb trajo i corbata.

CLAUDI
(Cridant)
Bon dia al dematí!

IRINA
Que no estic sorda, coi!

CLAUDI
(Seu a la seva taula i remou paperots)
Però algun dia t’hi tornaràs. Sempre vas amb aquests aparells infernals endollats a les orelles. Com que no sé quan tindrà lloc l’esdeveniment, em curo en salut. Què tenim avui? Et veig atrafegada.

IRINA
(Mirant-se’l amb intenció i traient-se els auriculars que no estan connectats a res))
Ordres directes de la consellera. Hem de renovar el refranyer, les frases fetes, les locucions i les dites del nostre país.

CLAUDI
Para, para, para! No fotis? Els refranys, les frases fetes, les locucions, les dites?

IRINA
Porto des de quarts de set regirant i buscant per Internet. He confeccionat un llistat amb els més rellevants, el top ten de tots ells, i l’he afegit al que m’ha proporcionat la consellera amb instruccions precises. (Li allarga un feix de papers). Tot el que hi ha marcat amb una X és el que d’entrada em sembla que s’ha de retocar. Els que duen un asterisc vénen modificats des de dalt, per tant, innegociables. Els de la calavera són els que hauríem de suprimir.

CLAUDI
(Agafa el paper com si fos una serp, mantenint-lo a distància)
Quanta calavera, això sembla un aquelarre de pirates. No m’ho puc creure. (Esbufega). Canviar noms de carrers, de places, llibres de text, mencions històriques malintencionades….. Tot això és normal en el darrer tram del camí cap a la independència. Però Les dites? Els refranys? Els de tota la vida? Formen part de la nostra identitat! (Es tapa les orelles). Ara mateix estic sentint la cridòria dels nostres avantpassats! La meva àvia Teresa al capdavant amb un megàfon!

IRINA
(L’interromp amb un gest de la mà)
El que sentiràs és la de la consellera si no ho enllestim per d’aquí a tres dies. Vol que la llei es debati a la sessió parlamentària de divendres. I que s’aprovi abans de les eleccions. Sense esmenes! A mi em sembla súper bé. Ens hem de posar al dia i de pas, protegir-nos!

CLAUDI
(Destapant-se les orelles i amb to somicant)
Protegir-nos… Protegir-nos de què? Tres dies per desfer la història? Centenars d’anys de tradició a fer punyetes? La consellera s’ha begut l’enteniment!

IRINA
Crec que beure’s l’enteniment deixarà de ser una expressió correcta. Haurem de dir que ens han robat l’enteniment. Dita 353. I no desbarris, és una tasca ben important.

CLAUDI
Mare de Déu dels Desemparats…

IRINA
Incorrecte. (Pausa). A la República no hi podrà haver referències eclesiàstiques o religioses. Hem de garantir la laïcitat de la nostra Llengua. També haurà de ser políticament correcta per evitar denúncies i campanyes lapidàries al Twitter. (Teclejant). La meva proposta per a substituir l’esmentada verge és: “per les mares dels sense sostre!” Interjecció 481.

CLAUDI
(Llegeix)
“Qui es posa a jugar, tant pot perdre com guanyar”. I no és veritat? Per què l’hauríem d’eliminar? Ahir vaig jugar a la loto, deu euracus, i els vaig perdre. I què? Això només afecta la meva butxaca.

IRINA
Incita clarament als jocs d’atzar. No podem fomentar les ludopaties.

CLAUDI
Doncs que eliminin els anuncis de la loteria, no et fot? (Segueix llegint). “Qui no tingui res per fer que prengui muller”. És prou bonic. (Somiador). Ai, l’amor, les parelles. El matrimoni. No s’ha de promoure el matrimoni? El mes que ve farà trenta anys que sóc casat. No veig la necessitat de…

IRINA

Incorrecte. (Pausa). És clarament masclista. Fastigosament sexista. Suggereixo: “qui no tingui res a fer que netegi boscos”. I no m’expliquis la teva vida!

CLAUDI
“Amb pa i vi es fa camí”. Això m’ho deia el meu avi en pau descansi. És entranyable. Què té de dolent?

IRINA
(Sospirant)
Incita a l’alcoholisme. “Amb aigua i fruta és fa ruta”.

CLAUDI
Però si es diu fruita. I jo no sóc un alcohòlic.

IRINA
Tant se val. Ja se n’ocuparan els de Lingüística. Prou feina tinc jo, no et pensis que em dedicaré a rumiar rodolins.

CLAUDI
“Amb aigua i xiruques es fan totes les rutes”. Queda millor, no?

IRINA
Xiruques? No siguis cumbaià. Es tracta de modernitzar, home. Més d’un no sabria què són les xiruques.

CLAUDI
(Continua llegint)
“Molts, del món es queixen, però no el deixen”. Ara em diràs que aquest incita al suïcidi.

IRINA
Exactament! Fora, per tant.

CLAUDI
“On mengen dos en mengen tres”. (Pausa). No hi ha cap marca.

IRINA
No cal canviar-lo.

CLAUDI
Que no? I tant que cal! Digues-li a la meva mare. Ma germana i el marit, que resulta que és el meu cunyat, tots dos aturats, quatre criatures i la sogra, que viu amb ells. Tots a dinar i sopar a casa seva. La crisi, la crisi. Així que apunta: “on mengen dos, menja tota la parentela, cunyat inclòs”. En vols més, eh, en vols més? “Carrers mullats, calaixos eixuts”. Aquí posa-hi… “Carrers mullats, centres comercials plens”. (S’aixeca amb els papers a la mà i camina ràpid amunt i avall. Embalat). “Qui no té res a fer, el gat pentina”. Fora, fora. I si la persona té al·lèrgia? Molta gent té al·lèrgia als gats i es podrien sentir discriminats. (Continua fent gambades). “Què hem de fer? Vendre la casa i anar de lloguer”. Totalment adequat. És el que estan fent moltes famílies, no? Doncs apa. No veig per què l’hem de suprimir. “Deixa diners als amics si vols tenir enemics”. No, no. Apunta: “Deixa diners al banc si vols quedar-te en blanc”. “Pagant, Sant Pere canta”. Ni parlar-ne! “Cobrant, els corruptes canten!”

IRINA
Para el carro! Què t’agafa? Tot això no serveix de res perquè no ho dius de debò, parles per despit! Seria fantàstic si t’ho prenguessis seriosament!

CLAUDI
(S’atura davant la taula de la Irina, panteixant)
Això dels carros tampoc s’hauria de dir, segons vosaltres. Ja no es fan servir. “Para el cotxe elèctric!” Seria més apropiat”

IRINA
(Posa els ulls en blanc)
Mira, potser serà millor que me n’ocupi jo sola. Si fos per tu no renovaríem l’idioma. Veig que el tema t’angoixa. Segur que tens altra feina. Has de preparar la reunió amb el departament d’adequació pedagògica. És molt entretingut, et distrauràs. (Canta): “El Pinxo li va dir al Panxo vols que et faci un petó, i al Panxo li va dir al Pinxo fes-me’l però a la closca no”. (S’aixeca i balla sense moure’s de lloc). “Si vols aigua ben fresca, a la nevera has d’anar; si el que vols és fer gresca, música has de posar”. “En Pere de la cullera va anar a un concert de rock, va perdre les entrades, ai mare quin enrenou!” (Deixa de cantar. Entusiasta): Lletres convenients per a infants! Res de punxar amb punxons ni de provar gots de vi ni de cagar-se a les calces!

CLAUDI
Esteu ben sonats. No em pensava pas que fossis tan fanàtica. Mai he vist un estudi sobre l’impacte negatiu de les cançons tradicionals als nens! No tenen res de dolent. Va, va, seu. No facis més l’indio!

IRINA
(Excitadíssima)
Incorrecte, racista! No facis bretolades, no siguis babau! (Seu). Apa, ves, que dels refranys me’n puc fer càrrec jo.

CLAUDI
(S’asseu i comença a prendre notes amb desfici)
Ni de conya. Algú ha de posar-hi una mica de sentit comú.

Sona el telèfon.

IRINA
(Amb sonoritat de mantra de ioga)
Ooooooommmm, digui? (Al CLAUDI). És en Molina. Coneix el projecte. (Murmurant mentre escolta). Es veu que la consellera es va deixar el micro obert en una roda de premsa. Que no ens passi res. (En veu alta). Sí, gràcies, ho tindrem en compte. (Penja. Al CLAUDI). Diu que hem de modificar això de al maig cada dia un raig, cel rogenc, pluja o vent, i no sé què de un grajo que vuela bajo. Ja li he dit que no treballem l’espanyol. Es veu que tenen molts problemes amb els pagesos, les cases rurals i les estacions d’esquí, que volen fer una tractorada a la Gran Via, una manifestació amb porcs ecològics a la Diagonal i una esquiada amb rodes baixant de Collserola.

CLAUDI
Què proposes, suprimir tots els refranys sobre el temps o fer-los una conferència sobre el canvi climàtic? I què caram són els porcs ecològics? Els banyen amb sabó sense parabenos?

IRINA
Els haurem de fer cas, ja saps que els homes del temps són molt estimats a Catalunya.

CLAUDI
(Irònic)
Sí, ja ho veig, ja. Per cert, i que me’n dius de “març marçot, mata a la vella a la vora del foc, i a la jove si pot!” Eh, eh?

IRINA
(Es duu les mans al cap, esgarrifada)
Ostres! (S’aixeca). No, ostres no, que s’han de protegir! Merda! Merda sí, merda n’hi haurà sempre! Aquest refrany se m’havia passat! (Seu i tecleja, esmaperduda). L’hem d’esborrar de l’imaginari col·lectiu. És una clara referència a la violència de gènere! Menys mal que hi has fet esment! (S’alça, s’acosta al Claudi i li fa un petó molt sonor a la galta). Segurament has salvat unes quantes dones! (Torna a seure).

Sona la línia interna.

IRINA
(Inspirant i espirant abans de despenjar)
Sí, consellera? Hi estem treballant. Perdó, un moment. (Prem un botó i activa l’altaveu).

CONSELLERA
(OFF)
He rebut una trucada dels Mossos. Hi ha un refrany molt important que hem de transformar.

IRINA
Digui, consellera.

CONSELLERA
(OFF)
“De fora vingueren que de casa ens tragueren”.

IRINA
I què volen que hi posem?

CONSELLERA
(OFF)
“Ocupes vingueren que de casa ens tragueren”. D’altra manera sembla que tinguem prejudicis contra els immigrants.

IRINA
(Teclejant)
Prenc nota.

CONSELLERA
(OFF)
També tinc queixes del gremi de perruquers i esteticistes.

IRINA
I quin budell se’ls ha trencat a aquests? (Negant amb el cap exageradament). Perdó, perdó, no, massa Gore, massa cruent… Quin problema se’ls presenta? Què demanen?

CONSELLERA
(OFF)
Protesten contra la creença què “per lluir s’ha de patir”.

IRINA
D’acord. Ho modificarem. (Tecleja). “Per lluir s’ha de gaudir”.

Se sent com penja la consellera.

CLAUDI
(Ara fa guixots als folis)
Gaudir, gaudir. Ja veurem què opinen les senyores quan es depilin a la cera. O quan se’ls infectin els punts de les implantacions mamàries.

IRINA
(Fa una ganyota prou significativa, però no respon)
Em poses nerviosa. Què ratlles tant!

CLAUDI
(Es desfà el nus de la corbata).
Quina bogeria. Que què ratllo? Veuràs. (Llegeix). “Pel fum se sap on hi ha el foc”. Res de foc, eh? No sigui cas que els piròmans… . Ho vols més modern, més actual, menys perillós? “Pel fum se sap on es pot fumar”. Mira, més, més. “Això s’acabarà com el rosari de l’Aurora”. No! Referencia religiosa. “Això s’acabarà com un capítol de La Riera”. (Fregant el paroxisme). Què més, què més? “La merda de la muntanya no fa pudor, encara que la remenis amb un bastó”. Fora, que els ecologistes se’ns tiraran al damunt! “La merda de les voreres sí fa pudor, i posarem multes als infractors”. (Es treu la corbata i la llença enrere). “Qui la fa, la paga”. (Riu). I què més! “Qui la fa, se’n va de rositas”. Ja s’ho faran els de lingüística!

IRINA
(Mirant-se’l fixament)
Santa inútil inspiració. No. Meravellosa inútil inspiració. (Sona el telèfon). Ooooommmmm, digui? Bon dia. Ah, el col·legi d’advocats… (S’aparta l’auricular de l’orella i se sent una veu a moltes revolucions que crida). Si, d’acord, i tant, ja hi pensàvem. Gràcies. (Penja d’una revolada). El president del col·legi d’advocats, que si no reformem allò de “advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos” i “feta la llei, feta la trampa”, plantaran el cul a la plaça d’en Jaume i cantaran els goigs de Ramon de Penyafort fins al dia del judici final

CLAUDI
I qui hòsties és aquest Ramon?

IRINA
El patró dels col·legis d’advocats catalans!

CLAUDI
Doncs l’haurem de jubilar si no es poden tenir patrons! I què farem amb Sant Jordi, i amb la Moreneta?

Sona el telèfon. El CLAUDI s’aixeca d’un salt, corre a la taula de la Irina i l’agafa sense adonar-se que és la línia interna.

CLAUDI
(Imita una veu automatitzada)

Oficina de Modernització. Si truca des del col·legi de metges per demanar la supressió dels refranys el que “el metge esguerra, ho tapa la terra” o “cop al cap, mort o curat”, marqui l’1. Si truca de la seu de feministes de Catalunya per demanar la supressió dels refranys “dona casada, dona espatllada” o “veure la padrina”, marqui el 2. (Ignora la Irina que li fa gestos frenètics). Si truca del consorci de municipis per demanar la supressió de les dites “a Terrassa, mala raça” o “a Sabadell mala pell” o “de ponent, tot malament”, entre d’altres, marqui el 3. Si truca des de la Organització de Cecs per demanar la modificació del refrany “l’aigua fa la vista clara”, marqui el 4. Si truca des de la ONG contra el canibalisme per demanar la supressió de la dita “tinc gana, menja’t una cama”, Marqui el 5. I si truca des dels laboratoris que comercialitzen les píndoles per trempar més i millor amb intenció de subornar-nos per què no retirem el refrany “a l’estiu tota cuca viu”, passi per la nostra oficina a prendre un cafè i en parlem.

La Irina prem el botó de l’altaveu.

CONSELLERA
(OFF)

I si truco des del despatx de la consellera? I si et dic que el refrany “de porc i de senyor se n’ha de venir de mena” el podríem canviar per un que digui “de CLAUDI i de senyor se n’ha de venir de mena”? Què creus que podria prémer? El teu cap?

CLAUDI
(Estossega i fa una rialleta)
Consellera, perdoni. Estem desbordats i volia alleugerir la tensió.

CONSELLERA
(OFF)
Claudi, “com més cosins, més endins”, oi? Em sembla de molt mal gust la brometa.

CLAUDI
No m’he adonat que era la línia interna, senyora consellera. I disculpi’m, però aquesta dita no seria políticament correcta.

CONSELLERA
(OFF)
De portes endins podem dir el que ens doni la gana. Ningú se n’assabenta. A més, acabes de reconèixer que aquest reguitzell de bajanades li hauries etzibat a algú que truqués de fora de la Conselleria. Haurem de parlar seriosament, Claudi. Darrerament et trobo una mica subversiu.

CLAUDI
Amb el degut respecte, senyora consellera. La mesura de renovació del refranyer català em sembla una barbaritat. A les dites i les frases fetes s’hi troben les nostres arrels, la sapiència dels nostres ancestres. Si els modernitzem, perdrem la nostra essència. Per què no els declarem patrimoni de la Humanitat i n’inventem de nous per les generacions venidores? No podem prohibir si el que pretenem és defensar les nostres tradicions! És contradictori!

CONSELLERA
(OFF)
Només les que són perjudicials! A més, si tant li fa, que no ho veus? Després tothom dirà el que li roti.

CLAUDI
M’està dient que farem tota aquesta feinada per res? Que no hi haurà una comissió de seguiment, decrets, sancions?

CONSELLERA
(OFF)
T’estic dient que hem de fer el que toca, el que ha proposat el partit per majoria absoluta, i muts i a la gàbia.

IRINA
(S’aixeca d’un salt)
No podrem dir “muts i a la gàbia”, senyora consellera! Ens denunciarien les associacions de sords-muts!

CONSELLERA
(OFF)
Doncs “a grans mals, grans remeis”, ja se sap. (Talla la comunicació).

IRINA
No, no! (S’enfila a la taula. Obrint els braços). “A grans mals, declaració de zona catastròfica”!

CLAUDI
(Fent el gest d’estar tronat amb l’índex)
N’hi ha per llogar-hi cadires.

IRINA
Et sento, et sento! No! “Llogar-hi cadires” no, que tindrem problemes amb els d’Ikea, que les venen molt barates! (Fent bots a la taula). Com el podríem substituir, com el podríem substituir? (S’estira els cabells). No se m’acut! Hahahahaha!

CLAUDI

Calla, per l’amor de Déu!

IRINA
L’amor de Déu no! (Histèrica). Se m’acumula la feina! Que només tenim tres dies!

En Claudi l’agafa, la deixa dempeus a terra i l’encercla amb els seus braços. La Irina es vol alliberar, no s’està quieta i emet tot de sons incoherents.

CLAUDI
He de fer alguna cosa… Però què, com la calmo? Si li dono una bufa em denunciarà per abús de poder… Què dimonis faig! (Pausa per a pensar). Ah! Ja ho sé! Potser una sobredosi li farà el mateix efecte. (Agafa aire ostensiblement). Qui tot o vol, tot ho perd! A la taula i al llit, al primer crit! Tants caps, tants barrets! (La Irina es regira, gruny, xiscla). Per Nadal cada ovella al seu corral! No prenguis per ofici el que els rics tenen per vici! Quin no arrisca no pisca! (La Irina es desmaia en braços del Claudi que sospira profundament alleujat). Uf! (L’estira a terra i esbufega mentre se la mira). Quin merder. (Fa una pausa, rumiant). Sí. això mateix. Decidit. (Va cap a la taula de la Irina i despenja el telèfon). No seré còmplice d’aquesta poca-soltada. No vull que la meva àvia em visiti per les nits.

CONSELLERA
(OFF)
Sí?

CLAUDI
Senyora consellera. (Pausa). Jo dimiteixo. No vull col·laborar en la destrucció de les nostres tradicions.

CONSELLERA
(OFF)
Claudi? Que no hi toques?

La Irina es desperta i se’l mira.

CLAUDI
I tant! Però vostè sap, músic pagat fa mal so! A més, no és bon català el que no pixa quan veu pixar! I no s’oblidi, consellera, tal faràs, tal trobaràs! Així que bon vent i barca nova! Adéu! (Penja d’una revolada i somriu satisfet fregant-se les mans). Apa, doncs. Som-hi, que qui dia passa, any empeny. (Recull la corbata, se la posa i es col·loca bé la roba).

Mentre el Claudi ordena els papers de la seva taula d’esquena a la Irina, ella s’asseu a terra i es frega els ulls. Després d’endreçar, surt de l’oficina sense girar-se.

CLAUDI
(OFF. Crida)
Ah! I visca el pa, visca el vi…!

IRINA
(S’aixeca i fa botzina amb les mans)
I em cago en la mare que et va parir!

FI

Be Sociable, Share!

Autor: Marta

Soy de finales de los 60, así que he vivido una época interesante en mi infancia y adolescencia, llena de cambios, llena de libros. Estudios, trabajo, matrimonios frustrados, hijos maravillosos. Nada demasiado diferente de cualquiera de vosotros. Entrando en los cincuenta. Dicen que es la mejor etapa de la vida...

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *